LES COSES
Quan, entre gents, estic mut e pensiu. Ausiàs March

En la foscor, hi havia dones sobre els rastells.
Deien coses obscenes, amablement obscenes,

d'una afalagadora obscenitat potser.

I fumaven. Recordes que, en la foscor, fumaven.

El carrer de Ribot tenia un vell prestigi.

No l'havies vist mai. I no el veuries mai.

Un amic el va dur. Hi havia llums sinistres.

Vàreu passar de llarg. Amb les cames obertes,

les dones s'aventaven l'engonal amb la falda.

Em conten que, a la guerra, feien cua els soldats.

En acabar la guerra, ¿hi hagué, entre aquelles dones,

una depuració? No ho he sabut. No ho sé.

Igual que el mar retorna els ofegats, la guerra

retornava aquells cossos grossos en la foscor

Si no recorde mal, per aquell temps llegies

—i potser te'n sabies de memòria fragments—

els poemes de Rilke. D'Aleixandre et venia

el delit de la llum —netedat o puresa,

o la impuresa que la netedat podia

redimir, i dius massa, oh, no et claves en bucs!

Vàreu passar de llarg. Al cantó del carrer

dit de Guillem de Castro, vomitares, indigne.

En "El Siglo" et prengueres un café sense sucre.

Comentari: Estellés en aquest poema presenta les zones de València que freqüentava el seu amic el qual ens presenta al poema.Ambients foscos on es present la prostitució i l'abús de les begudes alcohóliques,com és el carrer de Ribot o el carrer de Guillem de Castro. Estellés presenta la prostitució sense cap tipus de pudor ni idealització,sinó que ho presenta d'una manera molt real i fa referències a llocs reals de la ciutat de València com és "El Siglo" i també apareixen referències a la guerra. Els seus poemes no presenten cap tipus de rima,però la mètrica en aquest poema presenta una estructura concreta,versos d'art major (de tretze síl·labes).



ELS AMANTS
La carn vol carn.Ausiàs March

"No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l'amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l'amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peço d'una orella.

El nostre amor és un amor brusc i salvatge

i tenim l'enyorança amarga de la terra,

d'anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,

que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."

comentari:Estellés escriu els poemes amb un lèxic poc cult i amb expressions molt col·loquials com "han passat moltes coses" o "i tot això i allò"ja que els seus poemes van dirigits a un públic ampli i com mostra de reivindicació del seu poble i de la cultura poplar.En aquest poema defensa la cultura popular i la rudesa dels rústics entront el refinament de la dominant i estatal. El tema del poema és la passió de l'amor que el poeta ha viscut contraposada a l'amor descrit com altres poetes com Bécquer o Petrarca. Estellés té una visió del amor salvatge i descriu la sexualitat amb tota la seua crudesa "anar a rebolcons entre besos i arraps".

Molts dels poemes d'Estellés van encapçalats amb algún vers de poetes clàssics com Ausiàs March que són admirats pel poeta i l'inspiren.

POSTAL
D'ells ahunits surt amor, d'algun acte. Ausiàs March.

Arbres de l'Albereda, aquella font amable

que sona entre les fulles, el carrer de Colom,

el carrer de Russafa, i enllà el carrer de Xàtiva.

Caminàvem els dos aquell dia d'agost.

Tu duies un gesmil, distreta, en una mà.
Duies un vestit blanc que cenyia el teu cos.

No gosava tocar-te. Et mirava, només,

amb un amor tan gran com la Seu de Mallorca,

un amor cast i humil, un amor religiós,

amb unes ganes de plorar d'agraïment

perquè t'havia dit que et volia i m'havies

contestat que em volies. Irromperen de sobte

les trompetes de jazz, el carrer de Russafa

tan divers dels neons en els establiments,

alegre de teatres, de cafès i de vida.

Tu duies un gesmil en una mà;recorde

com el vares tallar mentre et parlava jo.

En arribar a casa, el duies a la boca.

comentari: El tema d'aquest poema és el record d'un amor tendre.Comença descrivint una acció quotidiana de festeig; un passeig amb la seva dona,un passeig ple d'intimitat i tranquil·litat que es trenca a l'entrada del carrer Russafa,un carrer sorollós i ple de gent. Estellés descriu un amor molt sensat i humil. Sovint trobem als seus poemes referències a llocs, zones o carrers de València fet que mostra l'admiració pel poble i l'orgull de ser de poble.
la métrica d'aquest poema és regular són versos d'art major (alexandrins) que presenten cesura a la sisena síl·laba.